PRIMERS AUXILIS PSICOLÒGICS
Heu sentit parlar dels primers auxilis psicològics (PAP)?
És un terme reconegut per LlOrganització Mundial de la Salut (OMS) que se sol difondre sobretot en situacions extraordinàries, com les catàstrofes humanitàries. No obstant això, pel seu alt valor preventiu, totes les persones i en especial les famílies amb infants haurien de conèixer els primers auxilis psicològics i saber aplicar-los en contextos de la vida quotidiana.
Els primers auxilis psicològics (PAP) serveixen per acompanyar i ajudar a les persones a fer front a una situació difícil i extraordinària, fora de la seva vida diària i, el seu objectiu principal és, reduir al màxim el risc que la persona afectada pateixi seqüeles després del que ha passat.
Alguns exemples d’aquestes situacions, que poden afectar sobretot la vida d'un infant, són:
- la comunicació del divorci dels pares;
- presenciar i/o viure un accident greu o molt greu;
- rebre el diagnòstic d'una malaltia greu;
- la mort inesperada d'un familiar o d’un amic...
En síntesi, els PAP s'han d'aplicar a qualsevol situació que reuneixi els següents criteris:
- Ser inesperada i trobar-se fora de les vivències habituals que ha tingut fins al moment.
- Suposar un canvi passatger o permanent en les rutines habituals de l'infant.
- Generar por o temor intens en el mateix infant o (molt important) en els seus cuidadors principals.
De forma genèrica, aplicar PAP consisteix en cinc accions, que s'han de fer sempre per aquest ordre:
- Contenir
- Calmar
- Informar
- Normalitzar
- Consolar.
En el cas dels infants, les persones idònies per aplicar els PAP davant un incident crític són els seus adults de referència.
Font: Faros Sant Joan de Déu.
